El 12 de maig de 1897 Pere Comas, mataroní i paleta de professió, va demanar permís a l’Ajuntament de Mataró per reformar les cases dels números 55 i 57 del carrer d’Argentona que havia comprat un any abans.
Tal com mostren els plànols del projecte inclosos en la sol·licitud de llicència d’obra, la intervenció consistia a enderrocar les dues cases i construir un nou edifici.
Curiosament, aquests plànols estan signats per l’arquitecte Antoni Gallissà (Barcelona, 1861-1903), tot i que l’autor és el també arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
Un dels motius d’això podria ser perquè Puig i Cadafalch va ser l’arquitecte municipal de Mataró fins un any abans, entre el 1892 i el 1896.
El llibre L’oeuvre de Puig y Cadafalch (1904), dedicat a l’obra de l’arquitecte, confirma que és l’autor de la Casa Coll i Regàs.
Aquest nou edifici té 4 plantes: soterrani, planta baixa, primer pis i golfes.
Els plànols del projecte inclouen elements com la façana, un esquema de la secció amb les alçades i proporcions, la planta baixa i el primer pis.
Ni el soterrani ni les golfes surten als plànols.
L’estil segueix la tradició dels casals de la burgesia de Mataró i és l’únic casal de l’època modernista construït a la ciutat.
JOAQUIM COLL I REGÀS
Va néixer a Mataró l’any 1855.
El seu pare i el seu avi paterns eren sastres, i l’avi matern, Feliciano Regàs, tenia una fàbrica on Joaquim Coll i Regàs va començar a treballar.
Aquesta fàbrica era la continuació de la que va fundar l’enginyer Antoni Regàs i Borrell (Mataró, 1752-1837), inventor d’una màquina de filar, a principis del segle xix (19).
Es trobava al carrer d’en Moles, 9 i després es va mudar a la plaça de Cuba, cantonada amb el carrer de la Unió.
Més endavant, es va traslladar a uns edificis nous del carrer de la Mercè, actualment anomenat Camí Ral, a l’indret de l’avinguda Recoder.
L’empresa també tenia edificis al carrer de Churruca.
El nom comercial de la fàbrica Coll i Regàs era ‘Sobrino de Antonio Regàs’.
L’any 1880, Joaquim Coll i Regàs es va casar amb Magdalena Surià i Prats a l’església de Sant Josep.
Entre els anys 1882 i 1889, van néixer els seus 6 fills i van comprar dues cases al carrer d’Argentona per construir la casa familiar, dissenyada per Josep Puig i Cadafalch i acaba de construir l’any 1898.
La família, però, no va ser molt feliç a la casa.
La Magdalena Surià i Prats mor i Joaquim Coll i Regàs es va tornar a casar amb Dolors Jaumandreu i Frigola.
L’any 1903, una malaltia mental el va incapacitar i va morir a Barcelona l’any 1904.
JOSEP PUIG I CADAFALCH
Comença a treballar com arquitecte a Barcelona i a Mataró, on va ser l’arquitecte municipal entre el 1892 i el 1896.
A la ciutat, va encarregar-se d’urbanitzar molts carrers i de modificar, modernitzar i ampliar la xarxa de clavegueres, moltes de les quals encara es troben en perfecte estat.
Amb el metge Lluís Viladevall, va redactar el treball “Memoria sobre el estado sanitario de la ciudad de Mataró”, on demostra que la falta de clavegueres o el seu mal estat provocava molts problemes sanitaris.
D’entre les obres de Puig i Cadafalch a la ciutat en destaca la reforma del Saló de Sessions de la Casa de la Ciutat i el seu enteixinat, una estructura del sostre decorat amb fusta.
Altres treballs són l’edifici del Mercat del Rengle, a la plaça Gran, dissenyat per l’anterior arquitecte municipal, l’Emili Cabanyes, pel qual va idear una nova coberta.
També és autor de l’edifici de la Beneficència del carrer de Sant Josep i de diverses obres privades com la Casa Sisternes (1891), al carrer de Sant Simó, cantonada amb les Espenyes, la botiga de Can Palomer o La Confianza (1894), a la plaça Xica, i la Casa Parera (1894), al carrer Nou.
Un cop va deixar de ser l’arquitecte municipal, va dissenyar la Casa Coll i Regàs (1898).
A Argentona va dissenyar casa seva (1897-1905), can Garí del Cros (1897) i la capella del Sagrament de l’església parroquial de Sant Julià.
Durant el temps que va treballar a Mataró va participar en totes les iniciatives culturals i artístiques de la ciutat:
la fundació de la Biblioteca pública municipal i de l’Associació Artístico Arqueològica, per la qual va dissenyar l’estendard que l’associació oferí al monestir de Ripoll durant la seva restauració.
Finalment, va instal·lar el primer Museu de Mataró a la planta baixa del desaparegut edifici de l’Escola d’Arts i Oficis.
A Barcelona, la seva primera obra va ser la botiga de la Joieria Macià (1892), al carrer de Ferran, que ja no existeix.
També va construir moltes cases emblemàtiques de l’Eixample:
- La Casa Amatller (1900), al passeig de Gràcia.
- La Casa Macaya (1904), al passeig de Sant Joan, i seu del centre cultural de La Caixa.
- La Casa Trinxet (1904), al carrer de Còrsega, que ja no existeix.
- La Casa de les Punxes (1905), a l’avinguda Diagonal.
- La Casa Serra (1907), a la rambla de Catalunya, seu de la Diputació de Barcelona.
- La Casa dels Quatre Gats (1897), al carrer de Montsió.
- La fàbrica Casarramona (1913), a Montjuïc, seu de l’obra cultural de La Caixa.
A Montserrat, és autor de la Creu del cinquè misteri de dolor del Rosari Monumental, amb la col·laboració de l’escultor Josep Llimona.
Josep Puig i Cadafalch va morir a Barcelona amb 89 anys, el 22 de desembre de 1956.
Va demanar ser enterrat a Mataró, al nínxol familiar del cementiri dels Caputxins, el matí del dia de Nadal.
