<\/p>\n
En la celebraci\u00f3 dels 150 anys del naixement de Josep Puig i Cadafalch ens endinsem en el modernisme mataron\u00ed, de la ma de Joan-F\u00e8lix Martinez i Torrent\u00f3, pro\u00adject manager <\/em>i director d\u2019execuci\u00f3 de la restauraci\u00f3 de la m\u00e9s rellevant de les cases que va construir Puig a la seva ciutat natal. Joaquim Coll i Reg\u00e0s, un d\u2019aquells industrials del t\u00e8xtil de final del XIX i comen\u00e7ament del XX li va encarregar a Puig i Cada\u00adfalch l\u2019any 1898.<\/p>\n Joan-F\u00e8lix ens espera puntual a les quatre de la tarda davant de la renovada fa\u00e7ana, en el n\u00famero 55 del carrer Argentona, al centre de Matar\u00f3. El carrer Argentona devia ser una d\u2019aquelles vies que sortien del Matar\u00f3 d\u2019entre muralles cap a la poblaci\u00f3 ve\u00efna d\u2019Argentona, al nord-oest de la ciutat. \u00c9s un carrer que respira a trav\u00e9s dels seus edificis aquells temps de desenvolupament industrial i prosperitat, i on les cases es disposaven ben recolzades unes amb les altres, perpendiculars a la carretera, entre mitgeres i amb uns patis orientats a sud, allargats jar\u00addins, que arribaven fins al llindar de la finca del carrer oposat.<\/p>\n Entrem de seguida a l\u2019edifici i en Joan-F\u00e8lix ens comen\u00e7a a explicar amb tot detall l\u2019origen del l\u2019enc\u00e0rrec. L\u2019acompanya en Jaume Floriach, arquitecte t\u00e8cnic que tamb\u00e9 ha par\u00adticipat en la direcci\u00f3 de la rehabilita\u00adci\u00f3 i coordinador de seguretat. En Joan-F\u00e8lix ens explica amb orgull que \u00e9s el col\u00b7legiat 5.233 amb 39 anys de professi\u00f3 a les seves esque\u00adnes. La seva traject\u00f2ria professio\u00adnal, molt vinculada a la rehabilitaci\u00f3 i a la seva ciutat l\u2019ha portat fins aqu\u00ed, fins al privilegi de poder intervenir en un edifici catalogat com a B\u00e9 d\u2019Inte\u00adr\u00e8s Cultural l\u2019any 2000 i mostra de l\u2019arquitectura modernista que Puig i Cadafalch, va deixar a la seva ciutat.<\/p>\n Ja de ben jovenet va iniciar-se en un primer aprenentatge fet en els tallers: de fusteria, de mec\u00e0nica o fins i tot de paleta; aprenent des dels oficis aquesta part del construir on les mans deixen el llapis i el paper i agafen la mat\u00e8ria per manipular-la i combinar-la, all\u00e0 on el dibuix ja no cal perqu\u00e8 l\u2019escala \u00e9s 1:1. Ell ens ho explica conven\u00e7ut de qu\u00e8 aquesta forma d\u2019apropar-se als oficis li ha perm\u00e8s comprendre a fons l\u2019obra i ser proper a la gent que, en definitiva, fa cr\u00e9ixer els edificis.<\/p>\n Ja com a aparellador, col\u00b7labora durant vint-i-cinc anys amb els arquitectes Rosend Juli\u00e0 i Xavier Petit en nombroses obres, i \u00e9s d\u2019all\u00e0 d\u2019on arrenca el seu llan\u00e7ament pro\u00adfessional que li propicia les futures relacions amb clients de la comar\u00adca. Va establir contacte m\u00e9s tard amb Manel Salicr\u00fa i Puig, apare\u00adllador i historiador local, fundador i president del Museu Arxiu de Santa Maria. Amb ell contrasta opinions, especialment en conceptes de rehabilitaci\u00f3 amb parets de t\u00e0pia; i nom\u00e9s escoltant el seguit d\u2019an\u00e8cdo\u00adtes que t\u00e9 per explicar, no hi ha dubte que n\u2019\u00e9s un expert.<\/p>\n Sempre com a lliberal ha pogut tre\u00adballar des del propi despatx, espe\u00adcialitzat en projecte i direcci\u00f3 de rehabilitacions, obra nova i per\u00edcia. Tamb\u00e9 ens explica que per sort, ha pogut sobreviure a la darrera crisi, i ho diu amb la boca petita, conscient de l\u2019esfor\u00e7 que molts companys han hagut de fer per tirar endavant en aquests temps. \u00c9s membre del Con\u00adsell de Patrimoni de l\u2019Ajuntament de Matar\u00f3, vocal de la Junta de Govern del caateebi delegat del Col\u00b7legi al Maresme, per\u00f2 sobretot em sem\u00adbla un home inquiet i curi\u00f3s, que ha sabut compaginar el munt de ves\u00adsants que ens ofereix la professi\u00f3: la de projecte, la de direcci\u00f3 d\u2019execu\u00adci\u00f3, la per\u00edcia i la intervenci\u00f3 sobre el patrimoni. Creu amb fermesa que la figura del t\u00e8cnic de cap\u00e7alera \u00e9s molt necess\u00e0ria i aposta per aques\u00adta relaci\u00f3 especialista-pacient, on amb pocs recursos i una opini\u00f3 experta, es poden resoldre infinitat de incid\u00e8ncies abans no es generin grans problemes.<\/p>\n Joan-F\u00e8lix Mart\u00ednez i Torrent\u00f3 esti\u00adma la seva ciutat i la seva gent, i els mataronins sembla que tamb\u00e9 se l\u2019estimen b\u00e9, pel continu aturar-se de coneguts o clients, durant l\u2019esto\u00adna que som al carrer: que la gent de la teva ciutat s\u2019aturi per saludar-te \u00e9s un bon s\u00edmptoma. Penja del seu curr\u00edculum nombroses rehabilita\u00adcions de masies dins el cat\u00e0leg de Patrimoni Arquitect\u00f2nic de Matar\u00f3: Can Guanyabens, la Masia Comte de Caralt, la Masia M\u00fagica\u2026, la impremta Minerva, o les rehabilita\u00adcions en les excavacions de Torre Llauder i l\u2019antiga Iluro. Sembla com si aquesta fos la seva especialitat, tot i que hi ha tamb\u00e9 una llarga llista d\u2019obra nova fins i tot fora de Matar\u00f3.<\/p>\n L\u2019origen de l\u2019enc\u00e0rrec de la Casa Coll i Reg\u00e0s comen\u00e7a precisament amb una consulta sobre unes humitats en el soterrani de l\u2019edifici. El motiu: una petita reixeta que es solia posar passat el pedr\u00eds, per recollir l\u2019ai\u00adgua de pluja, que el portal de fusta escorria cap a l\u2019interior de la casa. Aquesta reixeta, connectada als claveguerons del soterrani restava saturada de pols i falta de manteni\u00adment; s\u2019havia tornat del tot inefecti\u00adva i aix\u00ed l\u2019aigua va comen\u00e7ar a humi\u00adtejar els murs del soterrani. Aquest \u00e9s l\u2019exemple perfecte que justifica la figura del t\u00e8cnic de cap\u00e7alera. No calen grans projectes, nom\u00e9s expe\u00adri\u00e8ncia i ofici per analitzar, observar i ser capa\u00e7 de diagnosticar aquests inconvenients que tantes vegades ens presenten els usuaris.<\/p>\n A partir d\u2019aquest punt, es comen\u00e7a a analitzar el sistema de recollida d\u2019ai\u00adg\u00fces de la casa i es detecten d\u2019altres problemes relacionats amb els bai\u00adxants de fosa que afecten directa\u00adment la conservaci\u00f3 de la fa\u00e7ana. Tamb\u00e9 es detecten esquerdes que cal cosir, una part important dels estucs bufats o massa deteriorats per l\u2019erosi\u00f3 de l\u2019aigua de pluja. Cal fer una estudi per aturar i avaluar tot aquest seguit de patologies.<\/p>\n L\u2019enc\u00e0rrec prov\u00e9 de la Fundaci\u00f3 Iluro, actual propiet\u00e0ria de l\u2019immo\u00adble. La Iluro (pren el nom del poblat rom\u00e0 120 aC-110 aC), \u00e9s una fun\u00addaci\u00f3 privada amb finalitats soci\u00adoculturals. L\u2019any 1909 els fills de Joaquim Coll i Reg\u00e0s van vendre la casa a la fam\u00edlia Fondevila que la va ocupar fins a l\u2019any 1963, en qu\u00e8 els Fondevila la varen traspassar a la Caixa d\u2019Estalvis i Mont de Pietat de Matar\u00f3. Durant la revoluci\u00f3 de 1936 la casa va ser ocupada i a par\u00adtir del 1939 intervinguda per l\u2019ex\u00e8rcit convertint-se en resid\u00e8ncia d\u2019algu\u00adna autoritat militar important del moment. Caixa Laietana va ostentar la propietat fins a ser absorbida per Bankia el 2013 i finalment \u00e9s la Fun\u00addaci\u00f3 Iluro qui hereta el patrimoni de l\u2019antiga Caixa Laietana.<\/p>\n No \u00e9s d\u2019estranyar que despr\u00e9s de passar per tantes mans la casa necessiti una posada al dia i una revisi\u00f3, sobretot de les parts m\u00e9s exposades, tot i que el seu estat actual sembla for\u00e7a bo, i els interiors ben conservats.<\/p>\n Tot i que els interiors estan molt ben conservats, les parts m\u00e9s exposa\u00addes com s\u00f3n fa\u00e7anes i cobertes, requerien d\u2019una restauraci\u00f3 que atur\u00e9s la degradaci\u00f3 d\u2019estucs i ele\u00adments de pedra i revis\u00e9s canals de coberta, lluernaris i teulada.<\/p>\n La primera etapa nom\u00e9s recull la restauraci\u00f3 de la fa\u00e7ana i la instal\u00b7laci\u00f3 d\u2019una l\u00ednia de vida a la molt inclinada coberta interior. En prime\u00adra inst\u00e0ncia es va consultar a uns estucadors de Matar\u00f3: Estucats Alsina, que van fer una an\u00e0lisi molt detallada de l\u2019esgrafiat existent, fent les trepes sobre paper kraft per fer l\u2019estergit posterior, amb t\u00e8cniques pr\u00f2pies de l\u2019\u00e8poca.<\/p>\n Cal dir que val la pena consultar la p\u00e0gina de facebook d\u2019aquesta empresa perqu\u00e8 s\u2019aprecien treballs de molta qualitat que avalen quatre generacions d\u2019estucadors i que han deixat sobre les fa\u00e7anes de Matar\u00f3 i la comarca obres tan ben executa\u00addes com interessants. Per raons que ara no venen al cas, l\u2019estucat final es va encarregar a Estucos Oriol Gar\u00adc\u00eda igualment, grans professionals d\u2019aquesta t\u00e8cnica i que han assolit amb \u00e8xit l\u2019enc\u00e0rrec.<\/p>\n La fa\u00e7ana respira aires neog\u00f2tics, i recorda en molts aspectes a la Casa Amatller de Barcelona: en les finestres lobulades, el capcer central esglaonat que remata la fa\u00e7ana, els treballs de pedra de Montjuich, les aplicacions cer\u00e0miques i la forja de reixats i baranes. \u00c9s una fa\u00e7ana car\u00adregada d\u2019eclecticisme on es recullen estils medievals barrejats amb influ\u00ad\u00e8ncies nord-europees i moss\u00e0rabs. Eren moments de transformaci\u00f3 en els que calia projectar una nova imatge mitjan\u00e7ant una arquitectu\u00adra moderna, que poses de manifets l\u2019empenta recuparada de la societat catalana, prenent les arts i oficis com a base d\u2019aquest estil nou, influ\u00eft pels precedents europeus.<\/p>\n Els treballs en pedra s\u00f3n d\u2019Eusebi Arnau qui fent al\u00b7legoria del m\u00f3n t\u00e8x\u00adtil disposa: La Filosa, -sobre la porta principal-, una noia que entre el fus i les balances est\u00e0 filant la llana, el gat que s\u2019entret\u00e9 juganer amb un cab\u00addell de llana, aranyes teixint la tera\u00adnyina, papallones sortint del capoll de seda, una llebre amb un drap i fins i tot un mico vestit de frac que sim\u00adbolitza aquell moment de ruptura i revisi\u00f3 cient\u00edfica que va significar la teoria de l\u2019evoluci\u00f3 darwiniana del XIX. Els tant interessants treballs de reixats i forja es deuen molt proba\u00adblement al taller de Manuel Ballar\u00edn, el mateix que el de la Casa Amatller.<\/p>\n La fa\u00e7ana respira aires neog\u00f2\u00adtics, com sol passar amb les obres modernistes del primer temps, car\u00adregades d\u2019eclecticisme que recull estils medievals barrejats amb influ\u00ad\u00e8ncies nord-europees i moss\u00e0rabs.<\/p>\n Eren moments de transformaci\u00f3, en els quals es volia potenciar les arts i oficis d\u2019aquest estil nou, influ\u00eft pels precedents europeus. Cal destacar els importants treballs en pedra de Montju\u00efc de l\u2019escultor Eusebi Arnau: La Filosa, \u2013sobre la porta princi\u00adpal\u2013, una noia que entre el fus i les balances est\u00e0 filant la llana, s\u00edmbol actual de la ciutat; el gat que s\u2019entret\u00e9 juganer amb un cabdell de llana, ara\u00adnyes teixint la teranyina, papallones sortint del capoll de seda, una llebre amb un drap i fins i tot un mico vestit de frac que simbolitza aquell moment de ruptura i revisi\u00f3 cient\u00edfica que va significar la teoria de l\u2019evoluci\u00f3 darwi\u00adniana del XIX.<\/p>\n La primera mirada fa recordar la Casa Amatller de Bar\u00adcelona, tamb\u00e9 obra de Puig i Cadafalch, en alguns dels seus elements com les finestres lobulades, el dentat que remata la tribuna central o els treballs en pedra, les apli\u00adcacions cer\u00e0miques i la forja de reixats i baranes, treball de Manuel Ballar\u00edn.<\/p>\n En comen\u00e7ar les feines de restauraci\u00f3 de la fa\u00e7ana, Joan F\u00e8lix Mart\u00ednez es va trobar amb f\u00e0briques esquerdades que calia cosir, amb peces met\u00e0l\u00b7liques encastades, que per oxidaci\u00f3, havien fet malb\u00e9 la pedra i les f\u00e0briques cer\u00e0miques que les contenien. Els estucs esgrafiats de la fa\u00e7ana principal estaven molt desgastats en les parts altes per l\u2019erosi\u00f3 de la pluja, o desenganxats del suport base amb importants bufaments, deguts a vies d\u2019aigua. Va haver-hi moments de nervis i de poc dormir, ens explica el t\u00e8cnic, quan des del Centre de Restauraci\u00f3 del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya es va dema\u00adnar l\u2019aturada de l\u2019obra per tal de valorar si l\u2019opci\u00f3 de refer tot l\u2019estuc era la m\u00e9s adequada, o com a alternativa, era possible actuar des del vesant conservador mitjan\u00e7ant injeccions de resines en els intersticis de les clofes per preservar aquells estucs originals de l\u2019any 1898 (quasi 120 anys).<\/p>\n Finalment, i de manera consensuada es va optar per la soluci\u00f3 de repicar i refer de nou tot l\u2019estuc de la fa\u00e7ana; aix\u00f2 s\u00ed, reproduint escrupolosament tot el dibuix original, aix\u00ed com els colors i la t\u00e8cnica emprada a base de super\u00adposici\u00f3 de capes de morters de cal\u00e7 pr\u00f2pia dels estucs d\u2019aquell temps. El resultat \u00e9s molt satisfactori, garantit per la m\u00e0 d\u2019un professional de l\u2019estuc, d\u2019un artes\u00e0 com els de l\u2019\u00e8poca que, diria, garanteix 120 anys m\u00e9s de pro\u00adtecci\u00f3.<\/p>\n El Modernisme \u00e9s el corrent cultural europeu que marca la fi del segle XIX i l\u2019inici del segle XX. Abasta totes les arts i, a la vega\u00adda, representa tamb\u00e9 una manera de viure. Conegut a Europa com a Art Nouveau o Modern Style, a Catalunya coincideix amb la Renai\u00adxen\u00e7a i \u00e9s plenament assumit per la naixent burgesia industrial catalana que dibuixa de nou el pa\u00eds. En arqui\u00adtectura, el Modernisme retroba l\u2019ar\u00adquitectura g\u00f2tica medieval, repre\u00adsentativa dels moments de m\u00e0xim esplendor de la hist\u00f2ria de Catalu\u00adnya, i combina la gran tradici\u00f3 cons\u00adtructiva catalana amb l\u2019escultura, els oficis art\u00edstics i les arts aplicades, a m\u00e9s d\u2019utilitzar el ferro com a nou element estructural. El simbolisme, els motius vegetals, l\u2019asimetria i el moviment caracteritzen el disseny i la decoraci\u00f3.<\/p>\n El Modernisme a Matar\u00f3 t\u00e9 el nom de l\u2019arquitecte mataron\u00ed Josep Puig i Cadafalch, protagonista de les prin\u00adcipals actuacions arquitect\u00f2niques modernistes a la ciutat i de la major part dels actes c\u00edvics, culturals i pol\u00ed\u00adtiques del moment. \u00c9s possible que, per tot aix\u00f2, Joaquim Coll i Reg\u00e0s li encarregu\u00e9s el projecte de la seva casa, avui convertida en s\u00edmbol de la ciutat.<\/p>\n Va n\u00e9ixer a Matar\u00f3 l\u2019any 1855. El seu pare i el seu avi Coll eren sas\u00adtres. L\u2019avi matern Feliciano Reg\u00e0s era fabricant. Joaquim Coll i Reg\u00e0s va continuar l\u2019empresa del seu avi i dels seus oncles materns que, a la vegada, era successora de la creada a l\u2019inici del segle XIX per l\u2019enginyer Antoni Reg\u00e0s i Borrell, qui va inven\u00adtar una m\u00e0quina de filar. L\u2019empresa es va iniciar al carrer d\u2019en Moles 9, despr\u00e9s va passar a la pla\u00e7a de Cuba, i m\u00e9s endavant es va traslla\u00addar a uns edificis de nova planta al carrer de la Merc\u00e8, actualment Cam\u00ed Ral, a l\u2019indret de l\u2019avinguda Recoder, que tamb\u00e9 tenien un c\u00f3s edificat al carrer de Churruca. La f\u00e0brica Coll i Reg\u00e0s tenia el nom comercial de Sobrino de Antonio Reg\u00e0s.<\/p>\n L\u2019any 1880, Joaquim Coll i Reg\u00e0s es va casar a l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Josep amb Magdalena Suri\u00e0 i Prats. El matrimoni va tenir sis fills. I va deci\u00addir de construir una casa familiar. Per aix\u00f2, l\u2019any 1896 va comprar dues cases al carrer d\u2019Argentona i immediatament edific\u00e0 la seva de nova planta d\u2019acord amb el projecte redactat per l\u2019arquitecte Josep Puig i Cadafalch, que qued\u00e0 enllestida l\u2019any 1898.<\/p>\n Instal\u00b7lada la fam\u00edlia Coll a la nova casa, no tingu\u00e9 gaire sort. Primer mor\u00ed la mare i Joaquim Coll es cas\u00e0 en segones n\u00fapcies amb Dolors Jaumandreu i Frigola. I molt aviat, l\u2019any 1903, qued\u00e0 afectat d\u2019una malaltia mental que l\u2019incapacit\u00e0. Va morir a Barcelona l\u2019any 1904.<\/p>\n El 12 de maig de 1897 Pere Comas, paleta, ve\u00ed de Matar\u00f3, va demanar perm\u00eds a l\u2019Ajuntament per renovar totalment les cases n\u00fam. 55 i 57 del carrer d\u2019Argentona, les dues cases que Joaquim Coll i Reg\u00e0s havia adquirit l\u2019any anterior. Tot i el text de la sol\u00b7licitud de llic\u00e8ncia, l\u2019obra consistia en l\u2019enderrocament de les dues cases existents i la construc\u00adci\u00f3 d\u2019un edifici de nova planta, com s\u2019aprecia expressament en els pl\u00e0\u00adnols del projecte que acompanyen la petici\u00f3 del perm\u00eds d\u2019obra.<\/p>\n Curiosament, aquests pl\u00e0nols del projecte s\u00f3n signats per l\u2019arquitecte Antoni Galliss\u00e0 (Barcelona, 1861- 1903). No es coneix el perqu\u00e8, tot i que potser es podria relacionar amb el passat recent de Puig i Cada\u00adfalch com a arquitecte municipal de Matar\u00f3 (1892-1896). Amb tot i aix\u00f2, l\u2019autoria de Puig i Cadafalch com a projectista de l\u2019obra ha estat sem\u00adpre manifesta, i \u00e9s confirmada en la monografia L\u2019oeuvre de Puig i Cada\u00adfalch <\/em>editada l\u2019any 1904 a Barcelo\u00adna, que inclou la totalitat de l\u2019obra de l\u2019arquitecte des de l\u2019inici del seu treball fins a l\u2019any 1904 ja esmentat.<\/p>\n El projecte inclou un edifici de qua\u00adtre plantes, soterrani, planta baixa , primer pis i golfes, tot constru\u00eft de bell nou. Els pl\u00e0nols del projecte comprenen la fa\u00e7ana, un esquema de la secci\u00f3 i les plantes baixa i pis; no hi figuren ni la planta soterrani, ni la planta de les golfes. El planeja\u00adment seguia la tradici\u00f3 dels casals de la burgesia urbana de Matar\u00f3, i en aquest sentit \u00e9s l\u2019\u00fanic casal cons\u00adtru\u00eft a la ciutat en \u00e8poca modernista. La planta baixa era la planta noble. Un ampli vest\u00edbul, obert a l\u2019entra\u00adda des del carrer, donava acc\u00e9s a la planta pis, en un \u00e0mbit il\u00b7luminat per una extensa claraboia . Despr\u00e9s venien les zones de vida familiar, el menjador, la cuina i el dormitori principal, amb toilette o bany annex, depend\u00e8ncies encarades a la fa\u00e7a\u00adna posterior a trav\u00e9s d\u2019una gale\u00adria coberta, des de la qual, a trav\u00e9s d\u2019una gran terrassa, s\u2019accedia al jard\u00ed, de dimensions considerables perqu\u00e8 les cases del carrer d\u2019Argen\u00adtona tenien, i encara tenen, els horts o patis m\u00e9s llargs de Matar\u00f3.<\/p>\n El vest\u00edbul tamb\u00e9 comunicava amb un corredor de servei, que rebia llum a trav\u00e9s d\u2019un celobert i que arribava fins a la cuina. Des de la cuina, una escala comunicava amb la plan\u00adta soterrani, on cal pensar que hi havia situats els dormitoris del ser\u00advei dom\u00e8stic, els magatzems i les depend\u00e8ncies pr\u00f2pies del servei de la casa, la calefacci\u00f3, les carbone\u00adres, les llenyeres\u2026<\/p>\n La planta pis era la planta dels dor\u00admitoris, dos dels quals tenien bany adjunt, i eren repartits a l\u2019entorn de dues sales, una a la banda del carrer, que donava a la magn\u00edfica tribuna, i l\u2019altra a la part posterior, on tamb\u00e9 hi havia una espaiosa terrassa. Les golfes es devien utilitzar com a zona de magatzem i possiblement d\u2019es\u00adtenedors. Des de les golfes s\u2019acce\u00addia a la torre miranda o mirador, que permetia l\u2019observaci\u00f3 del mar i del terme, com a la majoria dels casals i cases mataronines.<\/p>\n El jard\u00ed era ordenat a l\u2019entorn d\u2019un estany central i a la part posterior, com a la majoria de les cases mata\u00adronines, hi havia el cobert amb els safarejos, que comunicava amb la cotxera, situada en unes cases del carrer d\u2019Am\u00e0lia que tamb\u00e9 eren pro\u00adpietat d\u2019en Joaquim Coll i Reg\u00e0s, en les quals hi havia, a m\u00e9s, l\u2019estable de les cavalleries i molt possiblement l\u2019habitatge del cotxer.<\/p>\n La casa es va construir amb estruc\u00adtura tradicional, formada amb parets d\u2019obra i forjats amb perfils de ferro, a excepci\u00f3 de la planta soter\u00adrani que parcialment es va fer amb estructura met\u00e0l\u00b7lica. La teulada \u00e9s suportada per encavallades de fusta, que li donen les caracter\u00edsti\u00adques pendents que permeten for\u00admar el gran celobert central de la planta pis. Les bigues de la teulada s\u00f3n de fusta, probablement proce\u00addents de les cases antigues.<\/p>\n La fa\u00e7ana del carrer, de ritme neo\u00adg\u00f2tic, va incorporar la socolada, el portal, la gran tribuna de la planta pis i tots els finestrals amb pedra de Montju\u00efc, esculturada per Euse\u00adbi Arnau (Barcelona 1864-1934), amic i col\u00b7laborador constant de Puig i Cadafalch. La filosa <\/em>que coro\u00adna i completa el portal d\u2019entrada \u00e9s avui s\u00edmbol de la ciutat de Matar\u00f3. La fa\u00e7ana es va acabar amb esgra\u00adfiats i aplacats de rajoles decorades, que ressalten sobretot en el gran front\u00f3 sobre la tribuna. Un r\u00e0fec a la catalana remata l\u2019edifici. Les reixes dels finestrals de la planta baixa, possiblement obrades a Barcelona, als tallers de Manuel Ballarin, col\u00b7laborador habitual de l\u2019arquitecte, incorporen peces caracter\u00edstiques de la maquin\u00e0ria del g\u00e8nere de punt.<\/p>\n Puig i Cadafalch cuid\u00e0 especial\u00adment els acabats de la planta noble. Esgrafiats i aplacats de cer\u00e0mica s\u2019alternen harmoniosament en la decoraci\u00f3 de les parets i en alguns trams dels sostres. L\u2019escala princi\u00adpal \u00e9s feta de marbre en les esteses, que s\u00f3n complementades amb peces cer\u00e0miques en les al\u00e7ades. El gran vest\u00edbul que d\u00f3na acc\u00e9s a l\u2019escala s\u2019amplia visualment amb la incorporaci\u00f3, a cada banda, de columnes de marbre, amb capitells decorats amb motius vegetals, que suporten falsos arcs escalonats, repetits m\u00e9s d\u2019una vegada a l\u2019edifici. La barana de l\u2019escala, de ferro forjat, incorpora elements modernistes.<\/p>\n Els esgrafiats del vest\u00edbul de l\u2019esca\u00adla incorporen a una banda un vai\u00adxell, possible expressi\u00f3 del comer\u00e7, i a l\u2019altra la roda dentada s\u00edmbol de la ind\u00fastria. Els paviments s\u00f3n de mosaic hidr\u00e0ulic, possiblement fet per la casa Escofet de Barcelona. Al despatx hi destaca la llar de foc, decorada amb esgrafiats i rajoles decorades. Al vest\u00edbul del menjador, el rentamans de marbre presideix i d\u00f3na contingut a l\u2019estan\u00e7a. Els esgrafiats de les parets del menja\u00addor representen \u00e0necs, oques i cigo\u00adnyes sobre una l\u00ednia d\u2019aigua, repre\u00adsentativa d\u2019un estany. A la planta pis, a excepci\u00f3 de la caixa d\u2019escala, els acabats s\u00f3n m\u00e9s senzills, parets i sostres pintats i paviments de mosaic hidr\u00e0ulic. La fusteria, de dis\u00adseny modernista, incorpora vidres emplomats i, en la pant\u00e0 baixa, es complementa amb aplacats cer\u00e0\u00admics.<\/p>\n Puig i Cadafalch era molt consci\u00adent que constru\u00efa una casa per a un fabricant t\u00e8xtil. Per aix\u00f2, a tot arreu, en esgrafiats, vidres emplomats i rajoles, hi introdueix com a emble\u00adma una flor, que cal suposar \u00e9s la flor del cot\u00f3, i la roda dentada de la maquin\u00e0ria t\u00e8xtil. Seran la simbolo\u00adgia her\u00e0ldica de la casa, expressada gr\u00e0ficament en l\u2019arbre geneal\u00f2gic de la llar de foc, conjuntament amb les inicials JCR. Les inicials JC i l\u2019es\u00adcut de Catalunya s\u00f3n tamb\u00e9 en les rajoles que contornegen la pica de la galeria.<\/p>\n Aix\u00f2 a part, dues llegendes escrites en rajola decorades, totes dues par\u00adtides en dos trams, una a la fa\u00e7ana del carrer i l\u2019altra al vest\u00edbul de l\u2019es\u00adcala de la planta pis, resumeixen la filosofia de l\u2019edifici. A la fa\u00e7ana es llegeix Molt bo \u00e9s viatjar \u2013 millor a casa estar. <\/em>Aqu\u00ed cal dir que Joaquim Coll i Reg\u00e0s viatjava cont\u00ednuament a Espanya i a Europa. I a l\u2019acc\u00e9s de l\u2019escala del pis es pot llegir La casa que es treballa \u2013 no hi falta gra ni palla<\/em>, precisament en la zona que \u00e9s tamb\u00e9 l\u2019acc\u00e9s al menjador.<\/p>\n Pere Comas, paleta o mestre d\u2019obres, ve\u00ed de Matar\u00f3, va demanar la llic\u00e8ncia d\u2019obres a l\u2019Ajuntament de la ciutat. Per\u00f2 no tenim cap altra dada sobre la construcci\u00f3 de l\u2019edi\u00adfici, tot i que es pot pressuposar que la feren paletes mataronins. Tamb\u00e9 \u00e9s possible que la part d\u2019es\u00adtructura met\u00e0l\u00b7lica hagu\u00e9s anat a c\u00e0rrec d\u2019operaris de Matar\u00f3, ja que a l\u2019\u00e8poca a la ciutat hi havia empre\u00adses metal\u00b7l\u00fargiques amb capaci\u00adtat per fer-la. Per\u00f2 els treballs de pedra natural, els acabats interiors i sobretot els esgrafiats els devien fer les empreses barcelonines que a l\u2019\u00e8poca treballaven habitualment amb Puig i Cadafalch.<\/p>\n Hi ha const\u00e0ncia que Puig i Cada\u00adfalch disseny\u00e0 mobiliari. Fins i tot les finestres de la fa\u00e7ana de planta pis del carrer d\u2019Argentona disposaven de gelosies, elements t\u00edpicament mataronins. Per\u00f2 dissortadament no s\u2019han conservat ni el mobiliari, ni les gelosies. A l\u2019entorn de 1910 es produ\u00ed una modificaci\u00f3 de la planta pis, cal suposar sense intervenci\u00f3 de Puig i Cadafalch. S\u2019unific\u00e0 la sala de la tribuna amb el dormitori annex i es form\u00e0 un \u00fanic espai que incor\u00adpora un cel ras amb decoraci\u00f3 d\u2019estil imperi.<\/p>\n Actualment, gr\u00e0cies a les restaura\u00adcions fetes durant els anys setanta del passat segle, tant la planta baixa, com la planta pis, s\u00f3n en bon estat de conservaci\u00f3 i manteniment. Per\u00f2 a la mateixa \u00e8poca que es van suprimir la cuina i els banys, es van formar els actuals nuclis de serveis sanitaris, i es van eliminar diverses divisions de la planta pis. Tamb\u00e9 es van fer desapar\u00e8ixer la pr\u00e0ctica totalitat de les separacions de la planta soterrani per tal d\u2019aconseguir uns espais m\u00e9s lliures. L\u2019any 1987, en l\u2019espai del jard\u00ed, s\u2019hi va construir l\u2019edifici del club de jubilats Jaume Terrades i Company. L\u2019actual mobi\u00adliari i les llumin\u00e0ries, amb alguna excepci\u00f3, no s\u00f3n originals.<\/p>\n Avui, la casa \u00e9s propietat de la Fun\u00addaci\u00f3 Iluro.<\/p>\nUna consulta sobre humitats<\/strong><\/h2>\n
Restauraci\u00f3 de la fa\u00e7ana<\/strong><\/h2>\n
La Casa Coll i Reg\u00e0s<\/h2>\n
Joaquim Coll i Reg\u00e0s<\/strong><\/h3>\n
La Casa Coll i Reg\u00e0s del carrer d\u2019Argentona<\/strong><\/h3>\n
Dormitoris amb bany<\/strong><\/h3>\n
La fa\u00e7ana i les escultures d\u2019Eusebi Arnau<\/strong><\/h3>\n
La casa d\u2019un fabricant t\u00e8xtil<\/strong><\/h2>\n
El mestre d\u2019obres i la construcci\u00f3 de l\u2019edifici<\/strong><\/h3>\n